llibreta rara

martes, 12 de enero de 2016

III

La poesia és una dona vella
que se m'apareix algunes tardes.

Quan bec, també se m'apareix;
però es queda al fons del passadís,
i em mira amb les celles arrufades.
Publicado por JDS en 6:37
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir en XCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Datos personales

Mi foto
JDS
Ver todo mi perfil

Archivo del blog

  • ▼  2016 (7)
    • ▼  enero (7)
      • VII El cel és pedra.Damunt de la uralitaalgú f...
      • VIEn una casa qualsevol hi ha una cambra que fa ...
      • VJa han penjat el fred als edificis.La pena és un...
      • IVEra la més veloç de les bèsties,el vent.Durant ...
      • IIILa poesia és una dona vellaque se m'apareix al...
      • IIL'altre dia, algú va dirque les oliveres són ma...
      • I M'agrada el mot boira,així com casaloti piri...
Tema Viajes. Imágenes del tema: Roofoo. Con la tecnología de Blogger.